Leigo en Franja.tk y en Aragonéame que FACAO fa un auto maitín en a siede d'o PAR. O Partiu Aragonés, sozio de Gobierno d'o PSOE, aculle una presentazión d'a FACAO en a suya siede de Zaragoza, o 8 de mayo de 2008, a las 20h.(Coso, 87, Zaragoza).

A presentazión a fará Julián Naval Fuster , militante d'o PAR. Cal remerar bellas fotos d'as autuazions d'a FACAO en Zaragoza:

Como dizen en Franja.tk

Diferents personalitats de defensa de l'aragonès i el català a Aragó han mostrat el seu interès per assistir-hi i mostrar l'absència d'arguments acadèmics, i sobretot, mostrar la perillositat de les vinculacions de la FACAO amb l'extremadreta. FACAO ha estat denunciada públicament per les seues manifestacions a Saragossa amb Democracia Nacional, per l'apologia a la violència i les campanyes d'intoxicació del seu president i pel manteniment d'ex-falangistes en les seues files.

Etiquetas: facao, català, PAR, aragonés

He creyato una colezión de chambretas con mazadas d'o sieglo XIV en aragonés. Son bellas mazadas d'as que amanixen en o tomo A-2 d'a Biblioteca de la Academia de la Historia en o fuello 13 y han estau quitaus de l'articulo de J. Rius Serra, Refranes del siglo XIV, Revista de filología española, 13:4 (1926) p.364. Bi ha diez modelos ta mesache y tres ta mesacha, de tirans, y a toz se lis puede cambear la color.

Etiquetas: chambretas, mazadas, aragonés, purnas, botiga

Conzentrazión en esfensa de l'Aragonés y o Catalán d'Aragón

Día: 23 d'Abril
Puesto: Palazio d'o Pignatelli, por a puerta de dezaga, glorieta José Aznárez (no pas a l'Ajafería coma s'eba comentau)
Ora: 12:00
En acabar l'auto s'imbita a os asistens a acudir a o parque d'oriente, an que uns cuantos coleutibos han organizau barras y puestos informatibos.

Dende que el primé Estatuto d'Autonomía ba reconeixé l'esistenzia d'una realidat llinguistica pllural a Aragón, pasán  per las posteriors modificazions de 1996 y 2007, los ziudadans aragoneses y espezialmén los que charrán n'aragonés y catalán hen estau esperán sin resultau que la dignificazión y l'uso publlico de las nuestras llenguas tenisen un marco llegal adecuau y michos educatius y de comunicazión qu'asegurasen la suya superbibencia futura. 

Con tot ixo, entre i-yes y torna-yes, promesas y embustes, esperanzas bazías y frustrazions, los diferens gobernos que n'abiu a Aragón han optau per llimita-se a guardá las aparienzias con uns pocs gestos ta mantenir-se a la inaczión mes absoluta con cualsiquier desincusa.

Fé pollitica llinguistica significa tení el coraje d'abordá la realidá y de fe que los intereses de toz se feigan compatiblles en una sociedá uberta y tolerán, no amagase atrás de los probllemas y queda-se esperán a que se hi perda el nuestro patrimonio llinguistico ta no tení que ocupa-se d'el. Nusatr@s los ziudadans que charrán una llengua aragonesa distinta del castellán, hen de dí que din a los poders que mos gobernan que ya ñay prou, que é ora d'ocupar-se d'una begada per totas d'ista minoría que é el soporte d'un patrimonio viu d'Aragón y que mereze tení un puesto baixo'l sol. Ta bibí y sobrebibí al marco de la tolerancia y llibertá que hasta ara se mos ha negau.

Etiquetas: luengas, esfensa, catalán, aragonés

Sobreintresán programa ta las XVenas Chornadas d'as Luengas d'Aragón.

XVenas Chornadas d’as Luengas d’Aragón. A.C. Nogará

Centro Joaquín Roncal (c/San Braulio, 5-7)

Lunes 14 d’Abril, 19:00 oras

Prochectos economicos y luengas minoritarias

-Prames

-Chelats Sarrate (Alcampell)

-Idiarte (empentadors de l’Onso Nabar)

Chuebes, 17 d’Abril, 19:00 oras

As luengas minoritarios y o turismo. O caso de l’aragonés

-Gemma Fondevila (Centro de Interpretación de lo Megalitismo Pirenaica y de la Val d’Echo).

-David Bielsa (Casa de Turismo Rural Luzía y alcalde de Chistén)

Biernes, 18 d’abril, 19:00 oras

Lenguas, dialectos, hablas y nacionalismo lingüistico

Juan Carlos Moreno Cabrera

(Catedrático de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid)

Sabado, 19 d’abril, dende as 12:00 oras

Plaza San Bruno

Clases d’aragonés en a carrera

Etiquetas: aragonés, nogará, chornadas

1- Presentazión publica de l'Academia de l'Aragonés en Samianigo.Sabado 12 d'Abril. 20 oras. Molino Periel.I abrá tamién una dramatizazión de literatura en aragonés.

2- O sabado 12-4-08, á las 11:30 d'o maitín, se ferá la presentazión en o bar "La Escalinata" (Bico biello) de l'asoziazión "Carrasca", a branca teruelana d'a federazión d'asoziazions d'o Ligallo de Fablans.
Todas istas asoziazions esfenden as manifestazions culturals propias d'Aragón, acucutando dentre ellas as luengas, aragonés y catalán.
Gosan fer cursos d'aragonés en dibersas ziudaz y lugars aragoneses.
Á las 11:30 dimpués d'o manifiesto que se leyerá en presenzia d'xs periodistas, se puyará á la segunda planta ta fer o Café-charrada con a partizipazión de toz y todas.

4- Taller de Lenguas Ribagorzanas en Graus
Espacio Pirineos. Martes de 19:30 a 21 oras.

Etiquetas: aragonés, charrando, tallers, academia

Ista tardi tenemos trobada de Softaragonés , l'asoziazión que semos enzetando ta traduzir sotware libre a l'aragonés. Semos fendo chicoz trangos enta la traduzión de Mozilla Firefox , Jisko , Netvibes o Mediawiki. 

Bi ha prous motibos ta creyar ista asoziazión y ta fer a presenzia de l'aragonés en internet y en o mundo d'as nuebas teunolochías prou más zereña. O primer trango ye creyar una terminolochia azeutable ta toz os neolochismos y fer una guia d'estilo. Ta ixo contamos con a partizipazión de bels filologos y mos pensamos de tener o refirme de l'Academia de l'Aragonés.

Maitin tos rezento más cosetas. 

Etiquetas: software, aragonés, asoziazionismo, aragón

Me nimbian dende o CERiB l'informe que han feito sobre a cofizialidat d'as luengas d'a Ribagorza aragonesa. Diz que l'han presentau a os partius d'a redolada y a os organos d'a propia redolada d'a Ribagorza. Ye una apuesta por a cofizialidat d'as luengas d'a Ribagorza que me pienso que cal estendillar a tot o país. Podez leyer l'informe completo aquí (en PDF), pero tos pego as conclusions (en castellano)

1. Reconocer el catalán y las diferentes variantes aragonesas (benasqués o patués y bajorribagorzano) como lenguas propias de la Comarca de la Ribagorza y solicitar a las Cortes de Aragón el cambio en la denominación de la Comarca de la Ribagorza con la siguiente denominación trilingüe: Comarca de la Ribagorza/Comarca de la Ribagorça/Comarca de la Ribagorsa.

2. Teniendo en cuenta la ley 12/2002 (que ofrece la posibilidad de denominación bilingüe a los diferentes municipios ribagorzanos), apostar por la denominación bilingüe de todos los municipios de las tres cuencas ribagorzanas, y no sólo algunos, e instar a los diferentes entes municipales a que sigan este ejemplo, normalizándolo a través de sus respectivos plenos.

3. Favorecer a la utilización de las lenguas propias, catalán y aragonés, en los actos públicos y en la documentación generada, tanto con particulares como con el resto de las corporaciones locales de la Comarca, e instar a los ayuntamientos a que sigan estas pautas.

4. Considerando que una parte muy importante del turismo ribagorzano procede de Cataluña, apostar igualmente tanto por el catalán como por el castellano, el inglés o el francés, a la hora de promocionar turísticamente este territorio con folletos, agendas, guías, etc. En el caso del bajorribagorzano y del benasqués o patués, se tendría que poner en valor este patrimonio como reclamo turístico.

Como cretica nomás dizir que no ye mui normal que faigan iste reclamo en castellano (o nomás en castellano) y que fer a distinzión que se fa dentre catalán (que consideran uniforme) y aragonés (que trestallan en dos dialeutos) me pienso que no ye d'aduya t'aconseguir a ofizialidat no nomás en a redolada d'a Ribagorza sino en tot o país. En tot caso, bienplegau iste informe y a beyer si dentre toz podemos fer un poder ta que quiten a lei de luengas d'una begada. Bellas bozes ya dizen que t'antis de l'estiu. Será una lei de menimos en tot caso y seguro que mos cal continuar luitando por una lei de berdat.

Etiquetas: aragonés, catalán, ribagorza, cerib, ofizialidat

Un cabo de semana con guaires autibidaz en aragonés y de l'aragonés que mos esplica Chemecos . Me quedo con ista frase:

Pilar Alcover, consellera de Cultura y Educazión d'o Conzello [qui ha esbarrau clamando a l'a luenga aragonesa con as parolas "lengua fablans... lengua fabla" (!?)] y con o Ramón Miranda, director cheneral d'Educazión d'o Gobierno d'Aragón qui ha promeso a lei de Luengas antes d'o berano y mesmo ha reibindicau a importanzia de l'aragonés oriental, más que más, ribagorzano, en dentro d'a luenga aragonesa.

O caso de Pilar Alcover ye insalbable, pero as parolas de Miranda asperamos que no sigan atro brindis ta o sol. 

Etiquetas: aragonés, ley, escolapios, ebanchelios

Más sobre o caso Facao. Como esplican en lo blog http://locacaodelafacao.wordpress.com ayer abió más autuazions polizials contra os demandaus. CAl remerar que ista chen, dentre ellos, conoxius esfensors d'o catalán d'Aragón, y mesmo o filologo Artur Quintana, han estau denunziaus por a FACAO por dizir que teneban conexions con os faxistas. FACAO ha feito barias conzentrazions chunto a partius faxistas como Democracia Nacional y ixo estió o que dizioron a chen que agora ye preseguida por as fuerzas polizials. Iste ye o zaguer capitulo d'a istoria, que no remata aquí, parixe...

Un altre imputat en el "cas FACAO" ha hagut de declarar davant la
Guàrdia Civil avui (26 de març de 2008)


Així ho narra ell:


Ha anat prou bé, el Guàrdia Civil "Juan" m'ha volgut donar la mà i jo me les he fotut a les butxaques i me l'he mirat amb mala hòstia.
Després un poli m'ha llegit els drets en català i m'ha dit si volia declarar. He dit que ho faria davant lo jutge. M'he fet fotre perquè pensava que hauria pogut dir això davant de cada pregunta que
volguessin fer, i no, així han enllestit ràpid i no he pogut saber res del que em preguntarien.

No m'han fitxat ni m'han pres les empremtes, però m'he queixat que allò era indefensió perquè no em deien qui m'acusava i de què, i que abans havia declarat com a imputat en un cas semblant davant de la
policia de Catalunya i que el tracte va ser molt diferent. Només he pogut saber perquè se'ls ha escapat, que la denúncia l'ha interposada un "concejal d'Altorricón" (Hécror Castro, secretari de la FACAO), i
que es van iniciar les investigacions el 2006 per una jutgessa de Montsó especialista en delictes informàtics. Per cert, ha dit que havia fet un delicte...

"Juan" ha dit que s'ha afegit una altra querella pel bloc nou del cacau (http://locacaodelafacao.wordpress.com/) , diu que s'atempta contra les forces de seguretat. Jo l'hi he dit que me l'he llegit
detingudament i que és innocu, que en cap moment es parla ni de tortures ni de forces d'ocupació. Tot seguit m'ha dit que com que era en catalán que no ho entenia i jo li he respost que estava escrit
també en castellà perquè ho pogués entendre fins i tot ell.

El meu advocat s'ha queixat de com van tractar al detingut de Fraga, de tenir-lo tancat al calabós i que li prenguessin les coses. "Juan" ha dit que treballa tot sol i que no hi havia més mitjans per fer-ho
més ràpid, i que va ser menys temps de garjola del que es diu al blog.

Finalment hem tingut una conversa tècnica sobre els telèfons i blackberry del detingut de Fraga. La blackberry l'envia a Madrid, que ell tè por de carregar-se-la i que després li fotem una denúncia. Pel
telèfon diu que el tornaria si el detingut de Fraga li dóna el PIN i el PUK, i que si no ho fa el tindrà sis mesos fins que li donarà telefònica. I per l'usb no li pot tornar perquè ara no té el programa
per mirar les dades que hi ha esborrades (He estat a punt de dir-li que si volia li'n deixava un...).

"Juan" ha anomenat al detingut de Fraga moltissimes vegades, i ha dit que hi havia altres persones...

En resum és això.

Etiquetas: facao, franja, catalán, guardiacivil

Una colla de chen de lo catalán a Aragón han rezibiu presions dende a polizia como consecuenzia d'una denunzia que fazión contra a FACAO por as suyas rilazions con partius d'estrema dreita. Podez leyer más en http://locacaodelafacao.wordpress.com. Ellos mos rezentan asinas a istoria: 

“Güe ha estau un diya espezial, porque grazias ta os blaveros d’a Francha emos conoxiu o mondongo de l’estau. Fa un tiempo denunziemos en poblico que Facao yera un cuco d’a estrema dreita biolenta en a Francha. No en febamos porque ellos piensen diferén que no nusatros sobre a luenga aragonesa. En denunziemos porque han promobiu a biolenzia, han feito manifestazions con partius d’estrema dreita, s’arroclan con atras collas biolentas y han pertenexiu a partius que reniegan d’os menimos prinzipios democraticos. No yera una fateza. As consecuenzias d’ixa denunzia son, por l’inte, que nusatros emos sufriu un prozeso chudizial, una detenzión a mans d’a polizia, un estanza en a garchola y a confiscazión por tiempo indeterminau de mobils y informazión presonal. Agora yera a millor oportunidat ta esfender a nuestra denunzia poblica y la faigamos plegar a toz os puestos an quieren que mos callemos.”

En ista pachina puez trobar o relato d’o prozeso chudizial que sufren as presonas que han denunziato en poblico as rilazions dente Facao y a estrema dreita, asinas como a posterior detenzión, estanza en garchola y confiscazión de propiedaz feita por a polizia. Podez siñar en solidaridat a las denunzias poblicas y informar-tos d’as dos berdaz d’a Facao: “Qué esfienden sobre o catalán en a Francha” y “qué autibidaz d’asoziazión con a estrema dreita y apolochía d’a biolenzia en fan. Por fabor, esparde tota ista informazión dentre la chen que li pueda intresar.

Manifestazión d’a FACAO con a partizipazión de Democracia Nacional.
(Zaragoza 18/09/2003)

Etiquetas: facao, franja, catalán, polizia